Vic Cello Festival

Què es pot fer un diumenge a la tarda? Se m'ocorren unes quantes coses, una d'elles pot ser amorriar-se, que no és una mala pràctica. La setmana passada, per la meva part, vaig anar amb la família a Vic a escoltar els guanyadors del Festival de Violoncel de Vic. Aquesta és la primera edició però per l'ambient que hi havia em sembla que segur celebrarà moltes més edicions. Aquest any, la meva filla Aitana, ha començat a tocar el violoncel i així que per fomentar al màxim el seu afany de violoncel, vam anar amb tots els alumnes de violoncel de l'escola municipal on assisteix.

Aitana practicant el violones a la seca escola de música.

Nosaltres vam arribar aviat i ens vam apropar al centre, vàrem prendre alguna cosa a la plaça major i vam gaudir del sol. Era un dia perfecte. Vic és coneguda pels embotits, però sent diumenge no vam poder complir amb la tradició de venir carregats de "fuets", "secallones" o "llonganisses". Ens conformem amb passejar i gaudir del Sol

Plaça Major de Vic, lloc on se celebra el mercat des de l'Edat Mitjana.

Quan surts de Barcelona sembla que més enllà no hi hagi res, però l'egocentrisme de la gent que vivim a la capital, de tant en tant, necessita rebre una pantuflada com la que vaig rebre jo. El festival em va sorprendre i encara més em va sorprendre l'auditori, on es va dur a terme el concert, l'Atlàntida. Una sala enorme, dins d'un complex cultural ben equipat. Afortunadament, el continent i el contingut s'ajustaven a la perfecció, no com altres continents que no tenen contingut.

Concert a l'Atlàntida, Centre d'Arts Escèniques d'Osona.

Va valer la pena, em vaig divertir molt dibuixant el concert, m'hagués agradat dibuixar durant tota la setmana les seves classes i concerts. I molta enveja em donen tots ells que poden tocar un instrument.